Et consideres un robot? Aprova el Test de Turing

“Propose considerar la pregunta: Les màquines poden pensar?”. Així comença un dels articles científics sobre Intel·ligència Artificial més coneguts, el que proposa el Joc de la Imitació (ara anomenat “Test de Turing” en al·lusió al seu creador, qui el va idear l’any 1950). Respondre a aquesta pregunta requereix una cosa tan complicada com definir allò que és una “màquina” i el que és “pensar”.

Per simplificar aquest problema, Alan Mathison Turing va proposar una alternativa en forma de joc. Hi participen tres jugadors, un home (A), una dona (B) i un interrogador (C) de qualsevol sexe. L’objectiu del joc és que l’interrogador descobrisca quina de les altres dues persones és l’home i quina és la dona. Per això, pot fer qualsevol pregunta, a la qual rebrà una resposta escrita a màquina. Ara bé, què passa si el subjecte A és una màquina? La hipòtesi de Turing és que una computadora pot dir-se intel·ligent si és capaç d’enganyar a un humà i fer-li creure que ella també és humana. Cada dia, milions de persones utilitzen una versió modernitzada del test de Turing, anomenada Captcha, que serveix per distingir entre humans i ordinadors.

Estatua de Alan Turing en el Bletchley Park (Inglaterra). Fuente: Wikimedia Commons.

Michael Barclay i els seus col·legues de la Universitat d’Exeter (Regne Unit), van raonar que una tasca “simple” de descripció visual podria servir per avaluar la intel·ligència d’una màquina en comparació amb la humana, i així millorar el test de Turing. En aquest test, totes les respostes són correctes però, segons quina faces, indica una forma diferent de registrar i expressar la informació visual. Per a les persones, mirar i dir el que veiem és una tasca intuïtiva, però per les màquines això és més difícil. Per què no comproves si tu eres capaç de notar la diferència entre el que contestaria una persona o el que contestaria un robot?

Si no pots veure el test a continuació, refresca la pàgina.

Quina puntuació has obtingut? Ets un robot? Un 100 % d’encerts significa que has identificat correctament totes les respostes humanes. Cada fallada indica que les que pensaves que eren respostes humanes, en realitat són les que donaria una màquina. Si és així, no t’espantes, és normal que en alguns casos els límits humà-robot en els resultats siguen difusos. De fet, més que les diferències, són les similituds les que fan que aquesta prova siga interessant. Aquesta prova, encara que senzilla, obre la porta a moltes preguntes que la comunitat científica porta dècades plantejant-se: és possible crear una màquina amb una intel·ligència equiparable a la de l’ésser humà?

Intel·ligència artificial

Les xarxes neuronals profundes poden conduir un cotxe, traduir un text o diagnosticar un pacient. Aquestos algorismes són molt sofisticats, però la comunitat investigadora no té clar si poden dir-se “intel·ligents”. A questes tècniques reben el nom de “intel·ligència feble”, perquè només se’ls dóna bé una tasca en concret. Encara no s’ha aconseguit desenvolupar una intel·ligència artificial que puga cobrir totes les capacitats del cervell humà. Algunes persones argumenten que és impossible. Però altres impulsors de la IA, més optimistes, creuen que l’explosió del coneixement digital és la metxa necessària per entrenar una intel·ligència artificial completa.

Una persona només pot llegir llibres, com a màxim, 24 hores al dia. No obstant això, un ordinador podria llegir i aprendre el contingut de 24 llibres per segon. Ara, les intel·ligències artificials tenen a la seua disposició la Wikipedia, Youtube i tot un univers digital de coneixement. L’any 2011, la intel·ligència artificial Watson, desenvolupada per IBM, es va presentar al concurs de televisióJeopardy! en el qual es requereixen uns amplis coneixements culturals i habilitat per a l’estratègia. Watson va guanyar un milió de dòlars en dos dies i va derrotar els campions del joc. En la pregunta de la victòria, un altre concursant va escriure a la seua pissarra de respostes: “Vull ser el primer a donar la benvinguda als nostres nous amos, els ordinadors”.

Watson participando en Jeopardy!
Watson participando en Jeopardy! Fuente: Wikimedia Commons.

Segur que ja coneixes tecnologies que imiten el comportament humà en les seues respostes. Els assistents de veu i assessors virtuals, com ara Alexa o Siri, són exemples del dia a dia. És cert que estan limitats als serveis que ofereixen, com succeeix amb els chatbots d’atenció al client a les pàgines web de comerços online, però cada vegada són més creatius i capaços. Existeixen multitud de chatbots dissenyats per a intentar mantenir una conversa el més oberta i lliure possible, com ara Cleverbot (cleverbot.com). Encara que no se li dóna massa bé mantenir el fil de forma continuada, idea respostes i, fins i tot, intenta prendre’t el pèl. Què en penses? Et dóna la sensació d’una conversa autèntica?

Utilitzant interrogatoris com els que hem explicat, pregunta a pregunta, pot acabar descobrint-se la identitat del robot si no es coneix per endavant. Però els estudis no acaben ací. No es tracta només de trobar els límits de la intel·ligència de les màquines, sinó de superar-los fins que resulten el més indistingibles i el menys artificials possibles. La fi de la majoria d’aquestes proves és localitzar els punts febles i crear versions millorades de IAcapaces de solucionar nous problemes i de ser impostors més eficients.

Cada vegada són necessaris mètodes més sofisticats per a diferenciar accions automatitzades de les dirigides per persones. Tot i així, de moment continua havent-hi àmbits massa “humans” perquè una màquina puga reproduir-los sense quedar en evidència. Però qui riu primer, plora darrer, i els progressos dels algorismes, alimentats a base d’una dieta de dades massives, redueixen cada vegada més la bretxa. Si aquests passos ens condueixen a una distopia en la qual siguem substituïts per una espècie superior, autònoma i amb una ment equiparable a la humana, és un tema que deixem per a una altra publicació. Pot ser que de moment sentim tanta seguretat enfront d’aquests “imitadors” perquè només som conscients de la seua identitat quan els destapem, però no quan ens enganyen. Podries assegurar que aquest post, per exemple, no ha sigut redactat per un robot? Qui sap…

Captcha

T’han agradat aquestes activitats? Tens moltes més disponibles, per a xicotets i majors, en l’especial “Ciència en el teu saló”


La “Mednight” nace como fruto de la colaboración de un consorcio de 12 entidades: Universidad Miguel Hernández de Elche, Universidad de Alicante, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I, Universidad de Murcia, Universidad Politécnica de Cartagena, Fundación Fisabio, Fundación Séneca – Agencia de Ciencia y Tecnología de la Región de Murcia, INCLIVA y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, bajo la coordinación de El Caleidoscopio y con el patrocinio de la Generalitat Valenciana a través de Fundación de la C.V. para el Fomento de Estudios Superiores (FFES), la Casa Mediterráneo, Las Naves y Distrito Digital de la Comunitat Valenciana.

(16 lecturas totales, 1 lecturas hoy)

También te podría interesar

LEAVE YOUR COMMENT

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *