Crea el teua horta ecològica

A tots ens agrada estar envoltats de verdor a la nostra llar. Les plantes omplen el nostre ambient d’aromes i color i milloren la qualitat de l’entorn. Són éssers molt agraïts: com més les cuides, millor creixen, més vistoses són i, de tant en tant, moltes et faran regals en forma de flors, fruites i verdures. Crear un hort urbà és una cosa molt divertida i entretinguda, una activitat molt recomanable per a fer amb xiquets. Serveix per passar temps en família i ensenyar a prestar atenció, tenir constància i el treball col·laboratiu als més xicotets. Però això no és tot. És, a més, una gran responsabilitat.

Quan es cuida un hort, cal estar a les verdes i a les madures (mai més ben dit!) perquè l’agraïment de les plantes també actua en sentit contrari: si passes un temps sense preocupar-te’n per o ho fas de manera inadequada, les pobres no sobreviuran. Depenen de tu, però no sempre és fàcil saber el que necessiten, cada planta i cada i estació de l’any són un món. La teua labor de protecció també inclou deslliurar-les de malalties i paràsits i estar pendent de com responen a cada situació. No t’alarmes, els resultats valen la pena i hem preparat una guia plena de consells i pautes per aconseguir un hort urbà sa i sostenible. T’animes?

Guia per un hort urbà sa i sostenible

El primer que has de tenir en compte, abans de preparar res, és consultar un calendari de sembra i trasplantament, per saber quins cultius són els apropiats segons l’època de l’any. Millor si les varietats són autòctones, és a dir, d’aquesta zona. Així saps per endavant que ja estan acostumades al nostre clima i altres condicions ambientals.

Cultiva juntes plantes que necessiten quantitats similars d’aigua: d’aquesta manera serà més difícil confondre’ns i podem regar de forma més responsable.

Sembres de tardor-hivern

Cultius de poc reg

Alls i porros (espaiats de 15 a 25 cm o en diferents testos).

Cultius de reg mitjà

Brócoli, floricol, espinacs o pésols (separades 15cm) ; albergina, carabasseta i fesols (separats 20 cm) ; també, ceba i cigrons.

Cultius de molt reg

Col i faves (separades de 15 a 20 cm o en distints testos).

Després de seleccionar quines plantes formaran el teu hort, és moment de pensar on estarà col·locat. El millor lloc és aquell en què puga rebre, almenys, cinc hores de sol al dia, per a obtindre l’energia suficient. Si no hi ha cap lloc així en ta casa, pots llançar-te igualment a plantar floricols, plantes aromàtiques, fruits del bosc, creïlles o pésols, que no són tan exigents.

Hi ha diferents tipus d’hortalissa, i per a cada un fa falta un contenidor distint. Les hortalisses de full, com a bledes, cols, espinacs, encisams, canonges, endibias… són les que ens mengem pels fulls. En el cas de les hortalisses de tubèrcul, es mengen per l’arrel. És el cas dels moniatos, cebes, naps, creïlles, raves, remolatxes o carlotes. Finalment, de les hortalisses de fruit, com ja hauràs pogut endevinar, es consumix el fruit que donen: albergines, carabassetes, carabasses, maduixes, pésols, faves, fesols, cogombres, tomates…

Per a les hortalisses de full, utilitzarem contenidors (tests o el que preferisques, mentres siga adequat per al cultiu) d’uns 20-30 cm de profunditat, com a mínim. En el cas de les de tubèrcul i fruiters, necessitaran almenys 50 cm.

Combina les hortalisses amb flors i plantes aromàtiques. A més de donar vida i color, atrauran insectes bons per a elles, que ajudaran a combatre les plagues de forma natural, sense recórrer a pesticides ni químics. Marietes, abelles o lluernes són les teues aliades, les seues visites indicaran salut en el teu hort.

Necessitaràs també fertilitzant, i per a això és recomanable que fabriques el teu propi compost, una alternativa ecològica als productes comercials que pots crear agrupant residus orgànics que hi ha a casa, com a pells de fruites i verdures, flors velles, restes de gespa cortado… Les llentilles germinades i liquades poden utilitzar-se com a hormona perquè les plantes tiren arrels millor.

Pot semblar molt, però en realitat la rutina i la constància són suficients per a portar-ho tot al dia. Pots servir-te del teu quadern de l’hort personal, on pots apuntar totes les dades importants, el desenvolupament de les plantes i consells com els que acabes de llegir.

Tractament i prevenció de plagues i fongs: cures ecològiques i casolanes

Per evitar que el nostre hort patisca alguna plaga o fong, el primer pas és prevenir. Protegeix el teu hort procurant que la terra no estiga massa humida i que estiga en una zona ben airejada. Mou les fulles de les teues plantes i observa-les per totes dues cares a la recerca d’algun paràsit o aspecte estrany.

Per acabar amb plagues de pugó en les teues plantes neteja-les amb cura amb una dissolució de sabó potàssic al 3% en aigua calenta (aquest tipus de sabó ja el pots comprar a la majoria de supermercats, però ¡ull! l’aigua es calfa per dissoldre el sabó, a la planta se li ha de tirar a temperatura ambient). Una altra “poció” per a la salut de les teues plantes és la maceració d’all picat, aigua i oli. Amb ella, eliminaràs fongs i evitaràs l’aparició de mosca blanca, pugons i àcars com l’aranya roja. No cal deixar aquestes substàncies molt de temps en la planta, convé esbandir-les amb aigua després que reposen dues hores, per evitar danys. Repeteix el procés una o dues vegades per setmana.

Una altra manera d’evitar els insectes “dolents” al teu hort és crear paranys especialment pensats per ells. Amb unes paranys cromàtiques grogues (una làmina de color groc intens per atraure la seua atenció, coberta d’adhesiu perquè queden atrapats) o un plàstic de color intens pintat amb oli. Així evitarem la proliferació de voladors que ponguen ous en les fulles, com la mosca blanca. L’aranya roja és més dura de rosegar. El sofre que venen als vivers i altres establiments especialitzats pot ser útil.

Ull! Cap d’aquests insectes és “dolent” per si mateix, tots compleixen una funció en la naturalesa. Per exemple, la mosca blanca serveix d’aliment per a les formigues. Tot i així, poden resultar nocius per al nostre hort i han de controlar-se.

Un fong que pot ser perillós per a les plantes és l’oïdi, que té l’aspecte de cendra sobre les fulles. Apareix en condicions de poca llum, molta humitat i excés de nitrogen en la terra. Per a combatre-ho, necessitem substàncies que alteren el pH (l’índex d’hidrogen), com ara el bicarbonat o el vinagre. Cal anar amb compte amb el bicarbonat, usar-lo en quantitat moderada, diluït en aigua amb sabó i oli i polvoritzar-ho sobre la fulla a última hora del dia.

És l’hora del te! Encara que semble difícil de creure, alguns tipus de te tenen propietats fungicides (contra els fongs). És una bona alternativa a altres químics. Per exemple, el te de cua de cavall és bo per evitar el desenvolupament de fongs en les tomaqueres i conté molt de zinc, un nutrient que ajuda al desenvolupament de les parets cel·lulars de les plantes. El te de camamil·la, d’altra banda, conté sofre, que a part d’eliminar fongs, hi aporta calci i potassi, uns nutrients molt positius. Una altra cosa molt efectiva, que de segur que tenim per casa, és la canella. És útil per a xicotetes superfícies i, a més de combatre els fongs, pot prevenir-los.

Una última recomanació: si les teues plantes tenen un aspecte estrany en les fulles o fruits i vols identificar si es deu a la falta de nutrients, pots consultar aquesta guia per tal d’esbrinar què necessiten:agroalimentando.com/nota/12991

Ací tens una altra infografia que recopila informació sobre tractament i prevenció:

Si poses en pràctica estos consells, ens encantaria veure el desenrotllament del teu hort urbà en qualsevol de les seues fases. Pots enviar-nos les teues fotos a les nostres xarxes socials: Facebook, Instagram i Twitter.


Amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia-Ministeri de Ciència i Innovació.

T’han agradat aquestes activitats? Tens moltes més disponibles, per a xicotets i majors, en l’especial “Ciència en el teu saló”


La “Mednight” nace como fruto de la colaboración de un consorcio de 12 entidades: Universidad Miguel Hernández de Elche, Universidad de Alicante, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I, Universidad de Murcia, Universidad Politécnica de Cartagena, Fundación Fisabio, Fundación Séneca – Agencia de Ciencia y Tecnología de la Región de Murcia, INCLIVA y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, bajo la coordinación de El Caleidoscopio y con el patrocinio de la Generalitat Valenciana a través de Fundación de la C.V. para el Fomento de Estudios Superiores (FFES), la Casa Mediterráneo, Las Naves y Distrito Digital de la Comunitat Valenciana.

LEAVE YOUR COMMENT

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.