Fabrica un volcà en erupció

Els volcans són ‘portals’ a l’interior càlid i viu de la Terra, però també són perillosos. A la Palma, quasi 3.000 edificis han sigut completament destruïts per la lava i milers de persones s’han vist afectades. Fins i tot els volcans més xicotets poden tindre un impacte global. Per exemple, la xicoteta erupció del volcà Eyjafjallajökull a Islàndia va deixar en terra als avions de tota Europa en 2010. Aquests fenòmens de la naturalesa poden destruir la vida al seu pas, però també fertilitzen la terra i donen recer als animals, com el xicotet talégalo maleo (Macrocephalon maleo), una espècie de gallina d’Indonèsia que incuba els seus ous aprofitant la calor volcànica del sòl. 

Els volcans es formen allí on hi ha fissures en l’escorça terrestre. L’escorça terrestre és la zona més externa de la geosfera, la part sòlida de la Terra. El nostre planeta té altres capes davall. El nucli intern, el centre de la Terra, està format per metalls, ferro i níquel sòlids a una temperatura molt major que la de l’aigua bullent. Després, està el nucli extern, que també està format per metalls calents, però líquids.  Al voltant del nucli està el mantell, que té tant roques sòlides que s’han fos i tornat a refredar com a roques líquides molt calentes anomenades magma. Aquest magma és el que ix a la superfície des dels volcans.

Normalment, es troben volcans en les zones de trobada de les plaques tectòniques. La part superficial de la Terra i el mantell estan dividits en grans trossos, unes vint immenses plaques “flotants” unides entre si com si foren les peces d’un gegantesc trencaclosques. L’estudi d’aquestes plaques es coneix com la ciència de la tectònica de plaques.

No ens adonem, però la superfície terrestre està movent-se contínuament. Les plaques continentals, que encaixen entre si formant l’escorça terrestre, es desplacen una mica cada any, uns quants centímetres. Però els efectes d’aquests xicotets desplaçaments poden ser enormes, com per exemple la formació de la serralada de l’Himàlaia, la més gran del món. I és que les cadenes muntanyenques de la Terra es van originar al llarg de milions d’anys pels empenyiments de les plaques.

En els volcans, ixen a la superfície roques líquides i incandescents, gasos i fums que travessen l’escorça terrestre. Per a aprendre, no hi ha com experimentar. Pots fabricar el teu propi volcà i provocar una erupció de gasos que bombollegen utilitzant vinagre i bicarbonat sòdic. Com es produeix l’erupció? Tots els compostos químics són àcids, bàsics o neutres. En mesclar un àcid i una base, es neutralitzen mútuament i formen nous compostos com per exemple aigua o diòxid de carboni (CO₂). Això ocorre amb el vinagre (que és àcid) i el bicarbonat (que és bàsic). El CO₂ és el gas responsable que es formen les bambolles que simulen l’erupció volcànica.  La reacció química acabarà quan es consumisquen els reactius o almenys un d’ells.

Necessites:

• una caixa de sabates
• bicarbonat sòdic
• vinagre
• colorant roig
• plastilina
• un got xicotet
• arena humida

1. Modela la plastilina per a crear l’interior del volcà. Pots crear només un tub principal prou ample com perquè càpia el teu got en el fons, o bé afegir-li altres tubs més xicotets que formaran les bugades secundàries del volcà.
2. Col·loca l’estructura de plastilina dins de la caixa i fica el got amb bicarbonat a l’interior.
3. Cobreix l’estructura amb l’arena humida i dona forma a l’exterior del teu volcà. Ves amb compte de no tapar l’obertura principal o els tubs secundaris que hages creat.
4. Tiny el vinagre amb unes gotes de colorant roig. Quan vulgues que el volcà entre en erupció, aboca el vinagre roig en el got amb bicarbonat i allunya’t de seguida! Ves amb compte en fer aquest experiment perquè pots embrutar-lo tot. Posa’t roba vella i pregunta als majors on pots col·locar la caixa amb seguretat.

5 dades explosives sobre els volcans

1. Una de les majors explosions volcàniques va ocórrer fa 30 milions d’anys en el que ara és els Estats Units d’Amèrica. Un súper volcà va abocar 3.500 quilòmetres cúbics de magma sobre una àrea de 31.000 quilòmetres quadrats, una àrea tan gran com tota Bèlgica.
2. L’erupció de la muntanya Tambora a Indonèsia en 1815 va provocar, indirectament, una pandèmia mundial de còlera, la primera depressió econòmica dels EUA i la publicació de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. Almenys, això argumenta l’escriptor Gillen D’Arcy Wood. Segons aquesta teoria, el núvol de pols sulfatada del volcà va alterar el clima del planeta durant els següents tres anys, amb el que es va veure afectada l’agricultura i va tindre efectes catastròfics per a la població. Per a conéixer la influència dels volcans en el clima, s’estudia el gel dels casquets polars i es compara amb una altra informació climàtica com a registres històrics, estudis de sediments en rius i llacs, petxines fossilitzades de criatures marines o la densitat d’anells d’arbres.
3. La NASA entrena als astronautes per a la vida en Mart en un dels volcans actius de Hawaii, el Mauna Lloa. Allí, viuen en una cúpula geodèsica i han de posar-se el vestit espacial per a eixir.
4. En altres planetes del sistema solar també hi ha volcans actius. La científica Bufona Morabit va descobrir el primer volcà actiu fora de la Terra en 1979, en una de les llunes de Júpiter.
5. Turistes de tot el món viatgen a Nicaragua per a fer surf sobre l’arena volcànica del Turó Negre. Això sí, amb la boca ben tancada per a no engolir pedres.

Amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia-Ministeri de Ciència i Innovació.

T’han agradat aquestes activitats? Tens moltes més disponibles, per a menuts i majors, a l’especial ‘Ciència al teu saló’