Escriure la vida amb quatre lletres
En aquest enllaç pots descarregar-te una plantilla per imprimir, retallar i muntar dos tipus de maquetes de l’ADN. Editat pel Banc Mundial de Dades de Proteïnes.
També pots provar amb la papirola d’ADN de yourgenome.org. Inclou versions per acolorir i instruccions en vídeo.
A C G T. Amb aquestes quatre lletres es pot escriure el llibre de la vida. Totes les instruccions que una cèl·lula necessita per a funcionar, tot el que som, i bona part del que serem, és un codi de 6 bilions de lletres, figuradament, A C G T.
L’ADN és possiblement la molècula més complexa que hi existeix i, almenys pel que fa als éssers vius, la més important. La informació genètica que conté el nostre ADN (àcid desoxiribonucleic) té forma de polímer, una estructura al seu torn conformada per molècules més xicotetes que es repeteixen. Aquestes xicotetes molècules, anomenades nucleòtids, estan formades d’un sucre (desoxiribosa), un grup fosfat i una base nitrogenada. Les bases nitrogenades de l’ADN poden tenir quatre formes diferents: adenina (A), timina (T), citosina (C) o guanina (G). Les seues diferents combinacions codifiquen instruccions diferents, de tal manera que la seqüència AGGTCCATG no significa el mateix que la seqüència TTCCAGATC.
Però els nucleòtids de les nostres cèl·lules no hi viuen sols. La cadena d’ADN està composta d’una parella de nucleòtids en forma d’escala en espiral, la famosa doble hèlice. El suport d’aquesta estructura serien els sucres. Els escalons serien les bases nitrogenades. Per a construir l’escala, s’adhereixen a la glucosa les bases nitrogenades de l’escaló seguint les normes de combinació possibles: A només encaixa amb T, G només encaixa amb C. Més senzill que muntar una prestatgeria d’Ikea. Però molt, molt més gran. Si pogueres extraure l’ADN d’una de les teues cèl·lules i desenrotllar-lo seria més alt que tu. I si combinares totes les cadenes d’ADN del teu cos tindries suficient per a estendre una madeixa genètica que arribaria al Sol… 600 vegades.
Rosalind Franklin i la doble hèlice
Fins fa a penes 60 anys, ni tan sols coneixíem la forma l’ADN. La investigadora Rosalind Franklin va aconseguir visualitzar per primera vegada l’estructura en doble hèlice de l’ADN l’any 1952. No obstant això, el reconeixement pel descobriment sobre les bases genètiques de la vida va recaure en altres investigadors, que es van apropiar del treball de Franklin sense el seu permís.
El nostre patrimoni genètic
Una altra de les grans fites en la investigació de l’ADN va ser el Projecte del Genoma Humà, el primer gran esforç internacional en la història de la Biologia per a determinar la seqüència completa dels nostres gens. Va concloure l’any 2003, dos anys abans del previst. Els resultats del mapatge i seqüenciació de tots els gens humans van ser posats a la disposició de tota la comunitat científica per continuar avançant en el coneixement d’allò que ens fa ser el que som. El genoma de l’Homo sapiens, declarat patrimoni de la humanitat, conté 23 parells de cromosomes en el nucli de cada cèl·lula. La genòmica comparada entre humans ha tingut les seues llums i les seues ombres. A vegades malinterpretada o esbiaixada en favor dels qui volen fer de la diferència un problema. A vegades, per seguir la pista a l’origen de la nostra espècie i combatre malalties.
Cada 25 d’abril celebrem el dia de l’ADN. Una data assenyalada per la publicació del treball de Watson i Crick sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics. Però, com diu el biòleg evolutiu Richard Dawkins, ell no s’assabenta: “A l’ADN no li importa res ni sap res. L’ADN només és. I nosaltres ballem al so de la seua música”.
En aquest enllaç pots descarregar-te una plantilla per imprimir, retallar i muntar dos tipus de maquetes de l’ADN. Editat pel Banc Mundial de Dades de Proteïnes.
També pots provar la papirola d’ADN de yourgenome.org. Inclou versions per acolorir i instruccions en vídeo.
T’han agradat aquestes activitats? Tens moltes més disponibles, per a xicotets i majors, en l’especial “Ciència en el teu saló”
La “Mednight” nace como fruto de la colaboración de un consorcio de 12 entidades: Universidad Miguel Hernández de Elche, Universidad de Alicante, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I, Universidad de Murcia, Universidad Politécnica de Cartagena, Fundación Fisabio, Fundación Séneca – Agencia de Ciencia y Tecnología de la Región de Murcia, INCLIVA y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, bajo la coordinación de El Caleidoscopio y con el patrocinio de la Generalitat Valenciana a través de Fundación de la C.V. para el Fomento de Estudios Superiores (FFES), la Casa Mediterráneo, Las Naves y Distrito Digital de la Comunitat Valenciana.
